Quantes llengües s'utilitzen al Parlament Europeu?

Des de finals dels anys cinquanta, quan a les institucions de la Comunitat Europea només s'utilitzaven quatre llengües, s'ha recorregut un llarg camí. Actualment, al Parlament Europeu s'utilitzen 23 llengües oficials, la qual cosa significa un autèntic repte lingüístic.

El primer reglament aprovat per les Comunitats Europees al 1958 establia que les llengües oficials de les seves institucions serien les quatre llengües (alemany, francès, italià i neerlandès) dels països fundadors (Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos).

En les successives ampliacions s'han incorporat les llengües dels nous Estats membres. Al 1973 es van afegir l'anglès, el danès i l'irlandès, aquest darrer només com "llengua dels Tractats" (només es van traduir a aquesta llengua l'acta d'adhesió d'Irlanda i els textos fonamentals relatius a aquest país). Més tard es van convertir en llengües comunitàries: el grec, el 1981; l'espanyol i el portuguès, el 1986; el finès i el suec, el 1995; el txec, l'eslovac, l'eslovè, l'estonià, l'hongarès, el letó, el lituà, el maltès i el polonès, el 2004.

Des de l'1 de gener de 2007, després de l'adhesió de Romania i Bulgària, la Unió Europea compta oficialment amb 23 llengües; en aquesta mateixa data, l'irlandès es va convertir en llengua oficial.

Vint-i-tres llengües oficials permeten més de 506 combinacions lingüístiques, ja que cada llengua pot traduir-se a les altres 22. Per a fer front a aquest desafiament, el Parlament Europeu compta amb eficaces unitats d'interpretació, traducció i control dels textos jurídics i ha establert normes molt estrictes per a garantir la qualitat dels seus serveis i mantenir les despeses dins de límits pressupostaris raonables.